I DESPRÉS –
No sé com vaig adormir-me
després de tots els besos,
la saliva gastada, la suor
vessada, del moviment.
Tenia les mans com un motlle
de tu, els cos vinclat
cap a tu, els ulls avesats
a tu, com si noltros dos
ens haguéssim fos en un alè
que corria sense parar
cap a l’olor de la nit fonda,
dels records que no fugen.
I després?, digues, digues-me
què hi ha després de tot,
del fervor i l’amor, de la pluja
que ho renta tot lentament,
com una carícia petita.
Jo puc dir-te que hi som,
tu i jo, transcrits amb lletres
en una llibreta nova
que ara és negra, memòria
de la nit, d’aquesta nit física.
XVIII Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat
(Edicions 62, 2020)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Ressenya de Jordi Llavina a ARA-LLEGIM
Compra el llibre aquí
