T’HE CRIDAT... –
T’he cridat. No sé com començar. Espero que es
faci fosc,
que creixin les ombres al jardí, que entrin a casa
les ombres dels arbres i de les estàtues, que
m’amaguin el rostre, les mans,
que m’amaguin les paraules que, sense forma
encara, vacil·len; aquelles que no sé,
aquelles que em fan por.
T’he cridat, sense pensar-m’ho,
abans que recobressis l’alè
abans que entressis al bany, amb tota la pols
enganxada
al teu bell rostre (t’has posat vermell; t’ha agafat el
sol. No m’has fet cas,
no t’has posat aquell anell de març que et vaig
trenar), i totes aquestes espines
del cardassar del bosc enredades als cabells.
Traducció: JOAN CASAS
Edicions de l’Albi, 2017
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a EL TEMPS DE LES ARTS
Compra el llibre aquí
Iannis Ritsos (Monembassià, 1909 – Atenes, 1990) és considerat un dels millors poetes grecs del segle xx. La seva militància comunista li va donar una projecció excessiva i esbiaixada fins al 1989, i un esborrament exagerat després d’aquesta data. Afortunadament, la meravella de llegir-lo ha anat corregint aquestes interpretacions extremes. La crítica suggereix que la seva obra mestra és el magne volum intitulat Quarta dimensió, que, publicat en la seva versió definitiva el 1978, recull els disset monòlegs poètics que va escriure, entre els quals cal destacar «La sonata del clar de lluna», «Agamèmnon», «Persèfone», «Fedra» o «Ismene». Ara el presentem íntegrament per primer cop en català.