LOUIS MacNEICE – poema ‘Neu’ en la veu d’ANNA BOU JORBA – Del llibre LA BELLA DAMA SENSE PIETAT

Neu

La sala es va enriquir de sobte i el gran finestral

fresava neu, iroses roges contra seu,

calladament col·laterals i incompatibles:

el món és més sobtós del que ens afigurem.

El món és foll, més foll del que ens pensem,

incorregiblement plural. Pelo i esgrillo

una mandarina i n’escupo els pinyols i sento

l’embriaguesa de la diversitat de les coses.

I el foc crema amb un so borbollant perquè el món

és més maliciós i alegre del que suposes

–a la llengua als ulls a les orelles als palmells-,

hi ha més que vidre entre la neu i les enormes roses.

*********************************************************

Lectura en anglès en la veu de DANIELA BROWN:

                  

Snow

The room was suddenly rich and the great bay-window was

Spawning snow and pink roses against it

Soundlessly collateral and incompatible:

World is suddener than we fancy it.

World is crazier and more of it than we think,

Incorrigibly plural. I peel and portion

A tangerine and spit the pips and feel

The drunkenness of things being various.

And the fire flames with a bubbling sound for world

Is more spiteful and gay than one supposes—

On the tongue on the eyes on the ears in the palms of one’s hands—

There is more than glass between the snow and the huge roses.

“Snow”, by Louis MAcNEICE (Belfast, 1907 – Londres, 1963), from The Collected Poems of Louis MacNeice.  Copyright © 1967 by Louis MacNeice.  Reprinted by permission of David Higham Associates, Ltd.

Versions de Miquel Desclot

(Edicions Vitel·la, 2021)

Ressenya a LLETRES BÀRBARES

Compra el llibre aquí