DE TERROR I D’AMOR –
No és la descoberta de la mort
el que compta, sinó el moment en què
comences —lúcid— a tenir-li por,
amb els ullets ben oberts dins la fosca
de l’habitació, tapat de cap
a peus, rumiant en la fosca immensa
que hi havia arreu abans de tu néixer,
quan tu i el teu cos menut i tan fràgil
encara no hi éreu i el vostre lloc
al món l’ocupaven els dinosaures,
les piràmides, els romans, la creu,
tots els quatre padrins encara vius,
el pare i la mare encara petits…
Però no és la fosca immensa d’abans
el que espanta, sinó la fosca immensa
de després, de quan tu ja no hi seràs
i el món serà un forat d’angoixes buides,
orfe de les gotes de suor freda
i dels esmolats punyals tremolosos
que assaltaren el teu cosset de nin
i dels quals hi ha marques sobre el teu cos
d’adult, gastat i més savi, igual
d’ansiós, expectant i desvalgut
que quan descobrires la fosca immensa
i, ebri de vertigen, t’il·luminares,
incandescent de terror i d’amor,
eufòric de present per primer cop.
Premi Poesia Josep Maria López Picó de Vallirana, 2018
(Viena Edicions, 2019)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Compra el llibre aquí
