FI DE PARTIDA – (fragment)
HAMM: (Profètic i amb voluptuositat.) Un dia et tornaràs cec. Com jo. Seuràs en algun lloc, minúscula plenitud perduda en el buit, per sempre, dins la foscor, com jo. (Pausa.) Un dia et diràs: estic cansat, me’n vaig a seure, i te n’aniràs a seure. Després et diràs: tinc gana, m’aixecaré i em faré el menjar. Però no t’aixecaràs. Et diràs: he fet mal fet d’asseure’m, però ja que estic assegut m’hi estaré una estona més, després m’aixecaré i em faré el menjar. Però no t’aixecaràs ni et faràs el menjar. (Pausa.) Miraràs una estona la paret, després et diràs: tancaré els ulls, potser tinc una mica de son, després em trobaré més bé, i els tancaràs. I quan els tornaràs a obrir ja no hi haurà paret. (Pausa.) El buit infinit t’envoltarà, tots els morts de tots els temps, ressuscitats, no l’ompliran, i tu seràs com una pedreta al mig de l’estepa. (Pausa.) Sí, un dia sabràs que és això, seràs com jo, només que no tindràs ningú, perquè no hauràs tingut pietat de ningú i que ja no hi haurà ningú de qui tenir pietat.
(Edició: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1996)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a: EL TEMPS DE LES ARTS
Compra el llibre aquí