La tarda és un desànim de notes de violoncel.
Passen ociosos els núvols i els insectes voladors dialoguen
mentre planen damunt les transparències de les
maresmes i la geometria dels patis.
Ni els guarets ni les orquídies ni les aus que travessen la
volta del cel no tenen set.
Potser l’abril no és el més cruel dels mesos.
Però ara se senten ecos encomanadissos i jo ja no
record les meves nocions de filatèlia ni les meves jaculatòries
ni les ninetes dels ulls del primer amor.
Darrerament els diaris en parlen: un dia arribaran
genets amb cavalls de batalla i estris de ferro. Sòrdids,
abjectes, ens ompliran la boca de crepuscles.
(Proa Edicions, 2022)
Premi Carles Riba, 2021
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Paula Escrig Peris a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Jordi Llavina a ARA LLEGIM
Compra el llibre aquí
