TACTE –
Vèncer la claror amb més llum
i alletar la ment amb el pit de vidre
que s’esberla amb el temporal
que tot ho mou, que tot ho sacseja,
que fa vessar dies en blanc
per un esglai que diu que es queda,
que té facilitat per obrir parets de marbre,
ser de marbre i reencarnar-se
en la destral que odia el marbre:
tot en un, tot junt, tot ben junt,
perquè quan bull la llet amb fel
en queda un tel que ens dignifica
i que recorda que tots som cecs
malgrat els ulls que criden mira,
perquè aquest embrió que duc a dins
és més viu que tots nosaltres
i poc hi veu,
i poc hi sent,
però és tan viu que m’ennuega.
(Llibres del Segle, 2020)
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2019
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach: LA LLANÇA
Ressenya de Ainhoa Rubio Iza a CARÀCTERS
Ressenya de Teresa Costa-Gramunt a NÚVOL
Anàlisi de Salvador Oliva del poema ‘De natges’ al seu blog
Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ
Compra el llibre aquí
