CINTES MAGNÈTIQUES
Cremàvem el crom de les cintes
que més ens magnetitzaven,
la banda sonora d’albades abissals
enmig d’estius sense història.
El vinil, més aristocràtic,
ens ratava la tela de les butxaques:
preferíem gastar la setmanada
en tardes de dissabte als futbolins,
lloguers al videoclub, partides als arcades.
Però el líquid de la música seguia fluint
amb el ritme de la sang que ens sacsejava.
Tot era nou, excitant com fulla de navalla,
o un còctel Molotov d’hormones revoltades.
Calia omplir les hores amb la banda sonora
gravada i compartida en la mar de crom
de les cintes magnètiques que ens cremaven.
(Papers de Versàlia, 2020)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a: LLETRES BÀRBARES
Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ
Compra llibre aquí
