MARIÀ MANENT, llegeix el seu poema ‘L’acàcia plena de lluna’ – Del llibre LA BRANCA (1918)

L’ACÀCIA PLENA DE LLUNA

L’acàcia plena de lluna

gemega en la nit d’argent.

El setembre passa amb una

llarga tremolor de vent.

Lluu l’estelada dispersa

i se’m recull l’esperit,

oint la vaga conversa

del vent, l’acàcia i la nit.

Ai, que el meu cor ploraria

i m’és feixuc com el fang,

davant la nit, que fa via

tota vestida de blanc!

¿Si fóra l’acàcia bruna

o el cor que feia un lament?

El setembre passa amb una

llarga tremolor de vent.

Per cessió de drets de la FAMÍLIA MANENT

Agraïment a l’Arxiu Sonor de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida

(Editorial Políglota, 1920)

Documental a TV3 de Josep M. López Llaví – Programa INÈDITS (1984)

Pòrtic de Marià Manent a la web de l’ AELC

Entrada de Marià Manent a la web de LLETRA

Entrada de Marià Manent a VERSOS.CAT

2 comentaris

  1. Gràcies una vegada mes pels enviaments de poemes, m’agrada molt escoltar-los en la veu de cada poeta citat. I després llegir-los.

    1. I moltes gràcies a tu, Margarita, per seguir-ho i pel teu interès. Una forta abraçada.

Deixa un comentari