JOAN TEIXIDOR llegeix el seu poema ‘La veritat’, del llibre EL PRÍNCEP

LA VERITAT

Hauria estat un amor com els dies.

Cap pregunta calia, bat la sang

com el respir i sembla nostra

la flor del temps, l’esvelta arrogància.

Però conèixer en veritat això

que ens venç i il·lumina, això

que ens porta al plor i a la mort,

també és com una altra naixença.

Mai no diré què m’estimava més.

Ara soc presoner dins l’altra torre,

i xiscle el vent i no em coneix ningú.

Però Déu sap, i tu també, i escoltes.

(Óssa Menor, 1954)

Article de David Castillo a EL PUNT AVUI

Article de Sam Abrams a NÚVOL

Article de Jaume Bosquet a VEUS BAIXES

Article d’Àgata Losantos a NÚVOL

Article de Jaume Coll Mariné a NÚVOL

Deixa un comentari