Canta l’ocell dalt de la branca
però no saps si canta en l’ara o en l’abans o en el després,
i mentre escoltes la profusa melodia,
mentre escoltes però no saps,
i com un riu revé l’estiu damunt la plana
i dins l’estiu bull el cristall de tot hivern,
oïda endins un altre estiu desclou les frondes
i a cada fulla bat el vent,
i així tu ets la cambra destinada
on ondula la incoercible veu del vivent.
Oh tu que de l’error vols fer-ne una certesa,
escolta al fons de gorges de l’estiu
què ens anomena, què ens constreny i ens solca,
endins del buit escolta el ple,
escolta el foc serè i l’engruna d’aire que tremola,
el sílex i la neu mudats a cada instant en so,
escolta en el brancatge de tenebra
com gira l’heura de la llum,
tu que escoltes l’ocell però no saps si canta a dins o a fora,
no saps si canta en l’ara o en l’abans o en el després.
(Publicat per Edicions de 1984)
Ressenya de Carles Morell a EL PUNT- AVUI
Ressenya de Sam Abrams a EL PUNT- AVUI
Ressenya de Víctor Obiols a ARA-LLEGIM
Document de Sam Abrams a VISAT
Ressenya de Gemma Medina a LA LECTORA
