ESTANÇA XI – CRIT de VIDALA
– Oh després de l’amor, necessito la mar, el vaivé de
l’onada, l’aigua de sol i moviment!
Adéu, però no adéu! Me’n vaig i no me’n vaig. El sol juga
amb espases i gavines.
Adéu! Ja sóc de l’ona, d’un altre bes immens i del ruixim
salobre…
Oh, jo sola i el mar! Gira, gira la llum com una vella folla!
Sota l’ona, un moment, jo seré clandestina cap a noves
naixences,
quan el vent em rebrà amb la seva ala tèbia,
Brillo, brillo de tu! Sento dins, en ma boca, el desig de la
mar.
Oh, la mar, al migdia, la mar fa sentor d’home!
Adéu, però no adéu… Et recordo en l’escuma!
(Ecce Homo. L’home Auroral. Edició revisada per Sam D. Abrams. Barcelona: Ed. 62, 2013. – Poetes del segle XX; 27)
(També publicat per Editorial Vosgos, Barcelona, 1977)
Article de D. Sam Abrams a la Revista VISAT
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA LLANÇA
En el centenari d’Agustí Bartra (1908-1982), dramaturg i poeta exiliat – Taula rodona.
Article de Miquel Desclot a REVISTA DEL COL·LEGI
