“La poesia de Llavina il·lumina tot allò que queda als marges i la seva suggestivitat esdevé refugi per al lector, com un llum que crema.” (Andrea Pereira, a la Revista CARÀCTERS)
“El poeta no redueix la natura a símbols essencials sinó que en recrea la riquesa botànica amb la precisió lèxica que li dona saber reconèixer amb nom propi el marfull, el magraner o les garrofes. Cada espècie té una història per explicar i Llavina s’hi relaciona buscant-hi una experiència concreta.” (Bernat Puigtobella, a NÚVOL)
“…els versos de Llavina ens oferissin una mena de consol pel fet de reconèixer el desconsol. Com si els noms i els versos aturessin el pas del corrent indeturable del riu indicant el seu pas indeturable.” (Marc Galofré, a NÚVOL)
EL COS I L’ÀNIMA
A Àlex Susanna i Núria Viladot
Al lligabosc frondós,
revifat per les pluges de l’estiu,
dos animals de mena diferent
ara hi concorren, perquè és hora de rapinya.
Primer, com qui hi fa un mos
—de xuclar així el suc de la flor se’n diu
libar—, una abella, espadatxí inclement,
que just abans ha desdenyat pàmpols de vinya.
(El seu destí és brunzir tothora absorta
mentre va saquejant el calze amb zel.
La flor —un got buit de nèctar— no és pas morta:
de la natura, cobejat objecte.
I ara li escau el nom de xuclamel,
premonitori del que fa l’insecte.)
L’altre animal soc jo,
que, en passar-hi a la vora,
n’ha aspirat fondament l’aroma
com qui s’endú una flor.
Premi Carles Riba, 2022
(Publicat a Edicions Proa, 2023)
Ressenya d’Andrea Pereira a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Bernat Puigtobella a NÚVOL
Entrevista de Jordi Nopca a ARA-LLEGIM
Ressenya de Marc Galofré a NÚVOL
Compra el llibre AQUÍ
