ÀLEX SUSANNA, poema ‘Retrat del poeta com a artista’, en la veu de l’autor

Al llibre de poemes Filtracions d’Àlex Susanna, retrobem l’ampli ventall de motius i pretextos -sovint agosarats de tan “prosaics”- que sol caracteritzar la seva obra: la poesia com a reflex, reflexió, crítica i, sobretot, celebració de la vida. I el poema com un accelerador de consciència, que deia Joseph Brodsky. Des de notes de viatge -a Beijing, Moscou, Buenos Aires o Nàpols- fins a homenatges a Vinyoli o Philip Roth, Bach o Strauss, passant per poemes més íntims i descarnats, tot el llibre traspua aquell gust per esprémer la vida -i dotar-la de sentit- que sempre ha caracteritzat aquest autor.

Retrat del poeta com a artista

In memoriam Joan Vinyoli


Els últims anys poden ser els més difícils,
però també els més intensos
per algú que pinta o escriu:
oficialment jubilat
i desenganyat per més senyes,
emprenyat amb la vida que li fuig,
el maltracta i el rebrega,
és llavors que es lliura amb
tota la passió de què és capaç
al seu maleït ofici:
s’hi baralla cada dia,
s’hi juga la vida o gairebé,
passeja sorrut pel barri,
beu, es desfoga, es desviu
per ser reconegut per uns pocs,
però sobretot cada paraula
que estampa al full de paper
és com la pinzellada rabiüda
d’aquell vell mestre
amb qui sovint es comparava
quan més sol i desvalgut se sentia.

Com ell, cada cop s’autoretratava
amb menys condescendència
i dels seus versos tardans emergeixen
tot de rostres desfets, vençuts
i tanmateix radiants
d’alguna cosa
no gens fàcil de definir:
la victòria de la derrota,
l’íntima satisfacció després
d’haver aconseguit rescatar-se
del naufragi diari
a què ens aboca el temps
i gosar empeltar-se de vida,
ni que sigui només als ulls
–aquests que tant s’escodrinyava–,
d’una espurna de vida,
la mica que ens queda quan envellim
i tot ens ha girat l’esquena,
però per això mateix tan valuosa.

Del llibre FILTRACIONS

Publicat a PROA, 2016

Ressenya de Víctor Obiols de ‘Filtracions’a ARA-LLEGIM

Ressenya de Jordi Llavina de ‘Filtracions’ a EL PUNT-AVUI

Ressenya d’Ignasi Aragay de ‘Filtracions’ a ARA-LLEGIM

Article de Maria Eugènia Perea Virgili a NÚVOL

Entrevista de Santi Borrell a LA VEU DELS LLIBRES

Compra el libre AQUÍ

Alexandre Susanna i Nadal (Barcelona, 1957 – 2024) Poeta, crític, dietarista, editor i gestor cultural. S’inicià amb els reculls poètics Abandonada ment (1977) i De l’home quan no hi veu (1980), de to intimista i amorós, rics en imatges. Ambdós anuncien un procés de depuració intel·lectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli. Posteriorment, publicà Memòria del cos (1980, premi Miquel de Palol 1979), Els dies antics (1982), El darrer sol (1985) i Palau d’hivern (1987). El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona. 

Cofundador i codirector de l’editorial Columna (1985-99) i de la discogràfica Columna Música (1997-2000), col·laborà com a crític a La Vanguardia i en 1984-2001 conduí el Festival Internacional de Poesia. Publicà un estudi sobre la poesia de Marià Manent, i són notables les seves traduccions, especialment Monsieur Teste, de Paul Valéry (premi Crítica Serra d’Or 1981) i Quatre quartets (1984), de T.S. Eliot.

El 1990 guanyà el premi Carles Riba pel recull Les anelles dels anys. Continuà la seva trajectòria poètica amb Tres nus a les Termòpiles (1992), Boscos i ciutats (1994), Suite de Gelida (2001), Angles morts (2007), Promiscuïtat (2011), Filtracions (2016) i Dits tacats. Antologia 1987-2018 (2019). També és autor dels dietaris Quadern venecià (1989, premi Josep Pla 1988), Quadern de Fornells (1995), Quadern d’ombres (1999), Quadern dels marges (2006) i Paisatge amb figures (2019, premi Crítica Serra d’Or 2020).

Fou professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (1982-92). La seva trajectòria en el camp de les institucions culturals fou també destacable: membre de l’equip directiu fundador de l’Institut Ramon Llull (IRL), director de l’àrea de Cultura (2002-04), director adjunt (2011-13) i director (2013-16); director de la Fundació Caixa Catalunya (2004-09) i director de Cultura de l’Obra Social de Catalunya Caixa a la Pedrera (2009-11); director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (març del 2016-juliol del 2017); i director de la Fundació Vila Casas (gener del 2020-maig del 2023). Cavaller de l’orde de les Arts i les Lletres del govern francès (2008), fou membre permanent de l’Acadèmia Europea de Poesia.

Deixa un comentari