VÍDEO-LECTURA:
POEMA:
“Summer holiday”
Text: Robinson Jeffers (1887-1962)
Del llibre: Tamar and other poems (1924)
| “Summer holiday” When the sun shouts and people abound One thinks there were the ages of stone and the age of bronze And the iron age; iron the unstable metal; Steel made of iron, unstable as his mother; the towered-up cities Will be stains of rust on mounds of plaster. Roots will not pierce the heaps for a time, kind rains will cure them, Then nothing will remain of the iron age And all these people but a thigh-bone or so, a poem Stuck in the world’s thought, splinters of glass In the rubbish dumps, a concrete dam far off in the mountain… . |
| “Vacances d’estiu” Quan el sol crida i la gent abunda Un pensa que hi va haver les edats de pedra i l’edat de bronze I l’edat de ferro; el ferro, el metall inestable; L’acer fet amb ferro, inestable com la seva mare; ciutats d’altes torres Seran taques de rovell sobre munts de guix. Arrels no foradaran les piles durant un temps, pluges amables les curaran. Aleshores no quedarà res de l’edat de ferro I de tota aquesta gent més que un fèmur o així, un poema Clavat al pensament del món, trossos de vidre A l’abocador, una presa de formigó ben lluny a la muntanya… |
SEMBLANÇA:
Robinson Jeffers quan estava treballant en el seu projecte més ambiciós, “The Women at Point Sur” semblava convençut en aquell moment que aquesta havia de ser la seva obra més gran. L’arc narratiu deambulant i distret que havia concebut semblava col·lapsar-se sota el seu propi pes autoindulgent, i com si això no fos suficient, Jeffers no podia deixar sola la seva concepció errònia de Nietzsche-com-nihilista.
Point Sur va ser la primera decepció seriosa que Jeffers experimentaria des que es va convertir en “un èxit”, i jugaria un paper en el que potser va ser la tragèdia més gran de Jeffers, el drama del seu propi ascens i caiguda. Jeffers semblava estar jugant amb el pecat humà i el nihilisme post-cristià, cantant de manera maníaca mentre molestava els seus titelles com si estigués vivint la vida de la caricatura maligna que havia elaborat en el Dr. Arthur Barclay. (Font: www.kaweah.com )
REFERÈNCIES:
EL LLIBRE:
BIOGRAFIA:
Biografia a ROBINSON JEFFERS ASSOCIATION
Biografia a Poetry Fundation:
Robinson Jeffers (1887-1962) va néixer a Allegheny, Pennsilvània. El fill del ministre presbiterià i estudiós bíblic, el Dr. William Hamilton Jeffers, de nen, Jeffers va ser educat a fons en la Bíblia i les llengües clàssiques. La família Jeffers viatjava sovint a Europa, i Robinson assistia a internats a Alemanya i Suïssa. El 1902, Jeffers es va matricular a la Universitat Occidental de Pennsilvània; quan la seva família es va traslladar a Califòrnia, es va traslladar al Presbyterian Occidental College com a jove. Jeffers es va graduar a la universitat als 18 anys.
Jeffers va estudiar literatura, medicina i silvicultura durant els seus anys com a estudiant a la Universitat del Sud de Califòrnia i a la Universitat de Washington. El 1906 va conèixer una estudiant de postgrau, Una Call Kuster. Els dos es van enamorar, encara que en el moment en què Una es va casar. Es van casar el 1913, l’endemà de la finalització del divorci d’Una, i es van traslladar a Carmel, a la costa de Califòrnia. Jeffers i la seva dona van viure al Carmel la resta de les seves vides, construint la pedra “Tor House” i “Hawk Tower”, ambdues figures prominents en la seva obra. Va ser al començament del seu temps a Carmel que Jeffers es va dedicar exclusivament a escriure poesia.
El primer volum de versos de Jeffers, Flagons and Apples, va aparèixer el 1912, però va ser la publicació de 1924 de Tamar and Other Poems el que li va cridar l’atenció. En els anys següents, les seves lletres, escrites en una línia dura i en vers lliure derivada de Walt Whitman, i els seus poemes narratius, escrits en vers blanc tradicional, el van fer famós. La natura no només serveix de teló de fons per al vers de Jeffers; els animals i els objectes naturals es comparen amb freqüència amb l’home, amb l’home que es mostra com l’inferior. “No hi ha una persona memorable”, va escriure Jeffers a Contrast, “no hi ha una ment que estigui amb els arbres, una vida amb les muntanyes.” Jeffers preferia la natura a l’home perquè sentia que la raça humana era massa introvertida, que no reconeixia la importància d’altres criatures i coses a l’univers.
Jeffers va qualificar la seva filosofia d'”inhumanisme”, que explicava que era “un canvi d’èmfasi de l’home a no l’home; el rebuig del solipsisme humà i el reconeixement de la magnificència transhumana. … Ofereix un despreniment raonable com a regla de conducta, en lloc d’amor, odi i enveja.” La humanitat havia estat rebutjada per un Déu inquiet, Jeffers creia, de manera que cada individu hauria de lliurar-se de l’emoció i abraçar un déu indiferent i no humà. Per desenvolupar la seva filosofia de l’inhumanisme, Jeffers es va basar en la seva extensa lectura en filosofia, religió, mitologia i ciència. Els crítics han connectat les idees de Jeffers amb les d’Arthur Schopenhauer, Friedrich Nietzsche, Lucretius i historiadors cíclics com Giambattista Vico, Oswald Spengler i Flinders Petrie.
Alguns motius i símbols es repeteixen en la poesia de Jeffers i serveixen per subratllar la posició filosòfica de la seva poesia. Molts dels seus poemes narratius inclouen imatges de violació o incest, que Jeffers utilitza per emfatitzar el perill de la introversió de l’home. Jeffers no va destacar pel seu enginy tècnic, però va desenvolupar un estil que es barrejava amb la seva filosofia. El poeta, crític i antòleg Louis Untermeyer va elogiar Jeffers pel seu “regal de mossegada del llenguatge i la capacitat de comunicar la fantasmagoria del terror.” El crític Selden Rodman va assenyalar que Jeffers va escriure la seva poesia “amb una simplicitat unidimensional que és gairebé homèrica. I els simils que utilitza, si no Homeric, són tan primitius americans com el flintlock i el Maypole.”
Jeffers va arribar aviat al cim de la seva fama. El 1932 va ser a la portada de Time, i el 1946 la seva versió del drama grec Medea va actuar a Broadway. Però l’opinió popular va començar a girar en contra de Jeffers quan una formulació completa de la seva doctrina semblava preveure amb calma l’extinció de la raça humana. Alguns dels seus punts de vista polítics, incloent referències en el seu treball a Pearl Harbor, Hitler, Stalin i Roosevelt, també van ser rebuts de manera incòmoda en el període posterior a la Segona Guerra Mundial. La seva col·lecció, The Double Axe (1948), va incloure un avís d’un editor sobre els poemes potencialment “inpatriòtics” a l’interior.
Amb el temps, Robinson Jeffers va recuperar el seu lloc central en el camp de l’ecopoètica. La seva obra intransigent celebra la bellesa perdurable del mar, el cel i la pedra i la llibertat i la ferocitat dels animals salvatges, i s’esforça per crear una visió del món en què l’experiència humana és productivament qüestionada, qualificada i fins i tot decentered. Els esforços de Jeffers per canviar “l’èmfasi i la significació de l’home a l’home no-home” i la seva ràbia profètica a les ambicions imperials del seu país han ressonat amb lectors posteriors i han estat influències crucials en poetes de la Costa Oest com William Everson, Yvor Winters, Gary Snyder i Robert Hass.
Jeffers va morir a Carmel-by-the-Sea, Califòrnia el 1962. (Font: poetryfundation.org )