VIDEO-LECTURA
POEMA
| DUNES Al final de la plana, dues dunes marquen l’inici d’un terreny abrupte, i hi paro el campament perquè les ombres de la nit no em sorprenguin entre els cingles. Sota el cel estrellat, la sorra exhala la calor acumulada al llarg del dia, i les dunes glateixen, semblen créixer com dos pans que just ara ixen del forn. Quin llevat les anima, quin desig coven, que les remou així per dintre? Quin miratge els regala el temps, la set? A fora, amb mi, el silenci mineral del desert, la mirada esbiaixada de la lluna. I l’enyor, els llavis secs. |
Text: JORDI MAS
Del llibre: CANTS D’AMOR ADVERS
Edi.: Cafè Central, 2024
EL LLIBRE
REFERÈNCIES
D. Sam Abrams entrevista Jordi Mas a NÚVOL
Ressenya de Núria Armengol a NÚVOL
Ressenya de Jordi Llavina a ARA-LLEGIM
Ressenya de Maria Josep Escrivà al blog PASSA LA VIDA
SEMBLANÇA
Cants d’amor advers és un díptic construït amb les restes del naufragi d’un diàleg amorós que no va arribar a ser. A la primera part, «Tombeau per a una dama intermitent», la veu femenina vacil·la entre buscar la seva pròpia identitat projectant-se cap enfora per mitjà de sonets sense rima o recular cap endins en unes tankes que malden per desxifrar un abecedari críptic. A la segona, «Terreny perdut», la masculina li respon, en prosa i massa tard, per constatar l’ensorrament del món ideal en què els amants havien somiat instal·lar-se.
BIOGRAFIA
Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat.
Fins ara ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 va rebre el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d’Oku no hosomichi de Matsuo Bashô.
La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. D’aquesta dedicació ha sorgit el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), així com un seguit d’articles i contribucions en obres col·lectives, entre els quals cal esmentar: «Les tankes de Salvador Espriu: l’assimilació d’una forma poètica oriental» (dins: Si de nou voleu passar. I Simposi Internacional Salvador Espriu. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005); «Matsuo Bashô com a referent de Josep Maria Junoy durant els anys vint i trenta del segle XX» (dins: PANYELLA, Ramon (ed.). La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània. Barcelona / Bellaterra: PUNCTUM & GELCC, 2007); «Del vers a la prosa: Amour et Paysage i Les quatre estacions de Josep Maria Junoy» (Llengua & Literatura, n. 20, 2009) o «La primera recepció de l’haiku en la literatura catalana», amb Marcel Ortín (Els Marges, primavera 2009).
En l’àmbit de la literatura de creació, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx (Badalona: Omicron, 2008), Horus al desert (Calvià: Ajuntament de Calvià, 2009), Sema (Edicions 3 i 4, 2010) i Febrer (Edicions 3 i 4, 2015) que rebé el Premi Vicent Estellés el 2014. Més recentment, a Godall Edicions, ha publicat El crit i l’eco (2016) i Brida (2019). (Font: VISAT.cat)