VIDEO-LECTURA
POEMA
| Interrupció involuntària |
| I La línia que ens separa d’una pèrdua, que recorre els confins del nostre abisme, és sempre la mateixa: davant teu no hi havia tan sols els teus fills morts, hi havia la frontera de les morts que encara no han passat. A l’hospital travessat pel buit fosc d’aquest final que tan poc esperàvem ha emergit entre nosaltres dos la marca crua dels dies que s’esgoten. Cada pèrdua és el record, l’avís, que no serem ni molt de temps aquí, ni junts, ni forts. II En la blancor del mal només he vist els teus ulls que em seguien. Després res. Avui m’han tret de dins anys que eren nostres, s’han endut els milers de dies vius que havíem de fer junts. No tenim res. Quan deixi de sagnar serà el moment de començar a estimar-te com llavors: sense saber del cert si et veuré més, escrivint-te poemes perquè et quedis, interrogant les nits que em reflecteixen en un vagó de tren que omplo de dubtes. |
Text de CLARA BALLART
Del llibre: LA LLUM IGUAL
Epíleg de Maria Josep Escrivà
Editorial: PAGÈS Editors, 2025
LX Premi Benet Ribas de Poesia – Premis Recvll de Blanes, 2024
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
Entrevista a Clara Ballart de la Fundació Miquel Martí i Pol
Ressenya d’Andrea Pereira a Revista LA LECTORA
Ressenya de Jordi Llavina a LA REPÚBLICA
BIOGRAFIA
Clara Ballart (Barcelona, 1995). Graduada en filologia anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (2018), MPhil a la Universitat de Cambridge en estudis postcolonials del Sud de l’Àsia (2019) i màster en polítiques socials i acció comunitària a l’Escola de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), a Barcelona (2020).
La seva recerca s’ha interessat en la vessant sociològica de la narració, i en com els elements formals de la narratologia tenen un impacte en la lectura. El factor polític de la ficció segueix sent central en la seva investigació, primer lligat als moviments llibertaris i socialistes indis, i en l’actualitat en la ficció contemporània censurada o que tematitza la censura. Les vulneracions de drets humans en la literatura han estat i segueixen sent el marc en què desenvolupa els seus estudis. En paral·lel ha treballat en el desenvolupament de polítiques públiques, amb interès en l’abast, la legitimitat i l’impacte social de les mesures.
La seva tesi doctoral estudiarà el fenomen de la censura en la novel·la global contemporània tan des del seu efecte directe en la distribució d’obres de mercats no-anglòfons com en la tematització de la vulneració del dret a la llibertat d’expressió. La seva recerca vol connectar els estudis de Literatura i Drets Humans amb les perspectives pròpies de la Novel·la Global. (Font: Global Literary Studies)