Escriure simplement la respiració de les paraules,
el ritme compassat de les paraules, sense
pensar que estàs descobrint cel ni infern, sense sentir-te visionari
quan ja totes les visions són acadèmia
i tot visionari un xarlatà. Fer-ho com ho fa el riu: la vegetació de l’aire,
la vegetació de l’aigua.
L’altura i la fondària de canyes i pollancres.
La superfície on quan plou coincideixen
una per una, sense desviar-se mai, les gotes
que cauen dels núvols del cel i les que pugen dels núvols del fons. Les
fulles arrencades per les ràfegues
de la ventada tardoral que ara floten al riu, on cada fulla n’és una de
sola amb el reflex.
(Llibres del Segle,2021)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a: LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Josep Mª Fulquet a NÚVOL
Compra el llibre aquí
