CARLES CAMPS MUNDÓ, llegeix el seu poema ‘Arbust’ – Del llibre L’INSTANT INEXACTE

ARBUST –

Abans era nostàlgia d’infància,

d’ingènua innocència idealitzada,

tot i sentir-la de vegades desvalguda.

O també d’una joventut ardida,

amb la puixança del desig turmentadora,

però vista amb els anys com la vida més viva.

Fins i tot enyorança de l’edat adulta,

sentida quan el temps em començava a vèncer.

Ara només melancolia de la vida tota:

jardins, boscos, garriga.

Aferrat amb arrels precàries

als intersticis de la roca,

arbust sobre l’abisme.

(Llibres del Segle, 2023)

Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL

Ressenya de Ramon Boixeda a LA LECTORA

Compra el llibre AQUÍ

Deixa un comentari