EL SOL –
El sol, les teves mans colrades, fortes,
damunt la pedra de la llinda; el sol,
aquest silenci que entra a casa, es dol:
no té la teva veu rere les portes.
Després de cada dia que t’emportes,
una mica de dia arrenca el vol:
la llu, quan diu les coses, fa un revolt;
feixucs, només te’n som les ombres tortes.
I mentre cau el crepuscle de bronze
sota una deixa de veu que s’enfonsa,
sabem que el temps no es perd, que tu el reculls:
vessant de fosca al fons, com una platja,
el món encara porta el llinatge
el blau d’haver estat vist amb els teus ulls.
Edicions 62, 2021
XIXè Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Laia Badal Casas a NÚVOL
Ressenya de Miquel-Lluís Muntaner a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Laia Badal a LA LECTORA
Compra el llibre aquí
