CHARLES SIMIC, poema ‘Mistos’, en la veu de TXELL SOTA i de DANIELA BROWN (en versió original) – Del llibre HOTEL INSOMNI

MISTOS

És molt fosc quan surto

al carrer

però llavors apareix

el que juga amb mistos

als meus somnis.

¿Per què sempre

he de ser tan lent

que el misto encès

ja se li apaga entre els dits

i li enfosqueix la cara?

Si és la casa on vaig néixer,

temps només per a una ullada.

Si és un amor de fa temps,

només la seva ombra a la vorera

abans que desaparegui per sempre.

El dels mistos

ho sap i no ronsejarà.

Li agraden els crims no resolts,

les partides d’escacs abandonades

i les pel·lícules quan la pantalla es torna negra.

=======================

Lectura del poema ‘Matches‘ -versió original- en la veu de la rapsoda Daniela Brown

MATCHES

Very dark when I Step

On the street

But then he shows up,

The one who plays with matches

In my dreams.

Why do I always have

To be so slow

With his lit match already

Dying in his fingers

And blacking out his face?

If it’s a house where I was born,

Time only for a glimpse.

If an old sweetheart,

Just her shadow on the sidewalk

Before she is gone for good.

The one with matches

Knows and won’t linger.

He likes unsolved crimes,

Abandoned chess games

And movies that go dark.

Traducció: Marta Pera Cucurell

Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL

Entrevista de Xènia Dyakonova a NÚVOL

Ressenya de Pere Calonge a EL TRAPEZI

Ressenya de David Castillo a LA REPÚBLICA

Ressenya de David Castillo a EL PUNT AVUI

Ressenya de Marta Pera del llibre ‘Mestre de disfresses’ a NÚVOL

Compra el llibre AQUÍ

(Edicions del Buc, 2022)

Deixa un comentari