GÈNESI
Com una arrel m’arrapo a les tenebres
i descendeixo fins al cor dels morts.
La seva sang ara és la meva saba
que envaeix les artèries del silenci.
De quin abisme ressorgim? Del temps?
La cendra d’un instant? Del foc del mar?
Tot l’univers és dins d’una llavor.
També el passat que sempre recomença
pot ser aquest nou present fet de memòria.
Cels de record despullen altres cels
i ales d’aus es despleguen, infinites,
per abastar els confins de l’existència.
L’aire s’encén de sol i em reconec,
ingràvida i efímera, en una ombra,
en el vaivé del blat i el cos del vent
que sols ens deixa el pòsit de la terra.
(Adia edicions, 2021)
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2021
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a: LA VEU DELS LLIBRES
Compra el llibre aquí
