| Nit al Paral·lel No hi ha sortides pel dolor en les autopistes nocturnes, però ahir, de manera imperceptible, pensava en tu i tot s’alleujava. De matinada, el Paral·lel s’obria fresc mentre els operaris passaven les mànegues i jo posava setge al telèfon, la soledat, una gelatina de fang. Ha estat un hivern incòmode abans de trobar-te, d’esperar notícies per les màquines cruels. Camino pel carrer com un adolescent atònit, escolto les meves passes en el silenci de la nit, Sant Pau, Tàpies, la plaça de la presó de Reina Amàlia… El soroll de les soles interpreta les dues síl·labes del teu nom. Al revolt de la Ronda els municipals increpen les pobres putes, encenc l’última cigarreta i veig el quart creixent, lluna brillant el teu perfil. |
Del llibre: CAMP PERVERS
Edició de: PROA, 2023
Entrevista de Xavier Grasset a MÉS_324
Entrevista de Santi Borrell a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Pere Joan Martorell de PLOMA.cat
Diàlegs online de l’ACEC
Compra el llibre AQUÍ
CAMP PERVERS de David Castillo és un recull de poemes inèdits del 2007 al 2023 dividit en quatre parts: J. Bar Alameda. Al camp pervers i Com pots estar tan trist a la ciutat? Encapçalat per un breu text que ens explica que al Camp Pervers eren enterrades vives les vestals romanes que havien trencat els vots. Atrevit, desvergonyit, sense pèls a la llengua, sense manies per saltar-se l’ordre establert i escriure el seu dia a dia en què moltes emocions es barregen en cada un dels poemes. La reivindicació d’una societat sense opressions, sempre a favor dels més dèbils. Immigrants amb carros d’un súper, ple de ferralla, putes al Paral·lel, la nit avergonyida i el poema com un crit revolucionari. Camino la ciutat buida escriu Castillo mentre la vida es despulla com una noia que vol sexe per reivindicar les hores de vida que li queden. La descoberta de la sexualitat barrejada amb la reflexió sobre les injustícies socials en una trajectòria on la realitat, com un dolor que punxa, deteriorada, ens condueix a la mort. (Marta Pèrez Sierra a 4lletres.cat)
David Castillo i Buïl (Barcelona, 1960) és un poeta, escriptor, i crític literari català. Va néixer al barri barceloní del Poblenou, però com a la seva mare li van diagnosticar asma, van traslladar-se a Vallcarca. Als catorze anys va començar a treballar en una sucursal del Banco Ibérico.
Va començar a destacar com a poeta la dècada dels anys 1970 amb publicacions clandestines i contraculturals, tot i que la seva primera obra publicada, tota una declaració de principis, va ser la biografia de Bob Dylan, l’any 1992. Tres anys abans havia estat l’antòleg de Ser del segle, que va reunir les principals veus de la generació dels 80. El van seguir una sèrie de poemaris entre els quals destaca Game over, amb què va guanyar el premi Carles Riba. A continuació va iniciar una etapa com a prosista amb novel·les com El cel de l’infern i No miris enrere, amb bons resultats entre crítica i lectors. La primera va guanyar el premi Crexells a la millor novel·la catalana del 1999. La segona, el premi Sant Jordi del 2001. Ha obtingut tres premis Atlàntida de periodisme i a una antologia de la seva obra poètica a l’italià se li va atorgar el premi Internacional Tratti al millor poeta estranger. Ha estat organitzador de diferents cicles poètics i fundador i director de la Setmana de la Poesia de Barcelona des del 1997.
D’altra banda, publica articles i ressenyes literàries gairebé des dels seus inicis. Entre 1989 i 2009 dirigeix el suplement de cultura d’El Punt Avui. Va ser director durant vuit anys de la revista Lletra de canvi i ha estat cinc anys professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el jove poeta Marc Sardà va publicar el llibre Conversaciones con Pepín Bello, que va tenir una gran repercussió crítica.
L’any 2020 va tenir el Premi Joanot Martorell de Gandia per la seva narrativa El tango de Dien Bien Phu.