VÍDEO-LECTURA
ELS POEMES
| Ùn canta micca sempri l’aceddu, à li volti solu chjucculighja a parlata di u bughju, di i tombi è i morti. Chì sfila u tempu, ùn a sà, Appena cunnosci a gravezza chi cala u so bolu in tarra, quandu u spiccu di l’ali fiacca. U so cantu mai hè grevu, piula, chjucculighja, dici : banghjaghju, varmu, nidu, i calcuseddi in attesa nant’à a vetta. Si cunfida à l’arburu, chì i so casci carchi à suchju l’arrecani una boci sempri fresca. Ed à li volti, stà bassu, taci u cantu, a parlata di u bughju, quiddu di ssi tombi è di i morti. Lacrimi, ùn hà abbastanza da appatimà l’arsura di i so ochja macchi. | No canta sempre l‘ocell, de vegades xiuxiueja la llengua de la foscor, de les tombes i dels morts. No sap que el temps passa. Tan sols coneix la gravetat que aclapara el seu vol a terra, quan l’esforç de les seves ales el traeix. El seu cant mai no és greu, Piuleja, xiuxiueja, diu: ros, cuc, niu, coses diàries sobre la branca, Confia en l’arbre i en les seves fulles plenes de saba que li regalen una veu sempre fresca. De vegades fa el mut, atura el cant, la llengua de la foscor, la de les tombes i dels morts. No té prou llàgrimes per calmar l’ardor dels seus ulls nafrats. |
Traducció de: Lucia PIETRELLI
Del llibre: CINC POETES CORSOS
Labreu Edicions, 2023
De: Pascuale OTTAVI
| NUTTATA In lu silenziu Di a nuttata Bramata Arrembati À lu me fiancu po À lucendiluna Palesami I to amori persi O fileta cara | NIT En el silenci De la nit Anhelada T’assossegues A la meua vora En el clar de lluna Revela’m Els teus amors perduts Oh estimada falguera |
Traducció de: Maria Carme ARNAU ORTS
Del llibre: CINC POETES CORSOS
Labreu Edicions, 2023
REFERÈNCIES
Ressenya de Teresa Costa-Gramunt a EIX-DIARI
Ressenya de Jordi Llavina a LA REPÚBLICA
Ressenya d’Àlex Milian a EL TEMPS
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
BIOGRAFIES
Francescu Micheli Durazzo
(Paris, 1956, originari de Campumoru) Freqüents viatges a Còrsega puntegen la seva joventut fins a la ruptura momentània amb l’illa. L’escriptura en llengua corsa li serveix de pàtria, alhora que, des del 1976, organitza trobades literàries i es dedica a l’ensenyança i a la traducció tant del llatí com d’unes quants llengües mediterrànies. Descobreix cap als anys noranta el poeta lleidatà Jaume Pont, del que ha traduït en francès l’obra completa, i en cors Vol de Cendres. Tradueix, després, altres escriptors catalans com Carles Duarte, Pere Gimferrer, Antoni Clapés, Salvador Espriu, Miquel de Palol, Antònia Vicens, Cèlia Sànchez-Mústich… És curador i traductor de la primera antologia de poesia corsa bilingüe contemporània (A Filetta / La Fougère, ed. PHI, Luxemburg 2005).
Bibliografia: Finitarri (ed. Albiana, Aiacciu 2002) la traducció francesa és Finisterres (La libraie bleue / Le Noroît, 1998), així com dos reculls més, escampats en una trentena de revistes i antologies en diverses llengües (anglès, búlgar, francès, espanyol, italià, occità, portuguès, romanès): U libru di i culori (puesia 1996-2004) i Ugni spirienza hè suligna ancu à paghju (2005-2015).
Pasquale Ottavi
(Aiacciu, 1956) Poeta, narrador, sociolingüista va ser professor universitari i responsable del Servei de la llengua corsa a la Col·lectivitat Territorial. És autor de nombrosos articles i llibres de caràcter científic i educatiu. Va publicar, de molt jove, poemes i contes en diverses publicacions periòdiques corses entre les quals Rigiru, A pian d’Avretu i Bonanova, i va col·laborar en publicacions col·lectives de contes amb Misteri da impennà (1989), Avviate (1996), Scunfini (1999), recollits a U ghjornu ch’ellu vultarà (Albiana / CCU, Ajacciu i Corti 2003). La seva poesia apareix en diverses revistes i antologies de poesia corsa a França i a l’estranger (Espanya, Itàlia, Luxemburg).
Bibliografia: Rime à dirrimera, Premi del Llibre Cors 2003 (Albiana / CCU, Aiacciu 2001); Altrò (Albiana / CCU, Aiacciu i Corti 2009). La seva poesia completa, traduïda al francès per F.-M. Durazzo està a punt d’estrenar-se en una edició bilingüe sota el títol Incrinature / Fêlures.