| Congedo: ves-on Amb Plini Veus, nebot meu, com s’enfila la cendra? És de l’amic que et compartia el pa i amb qui exploraves el bosc fins la fosca, mentre jugàveu a fet i amagar. Veus, nebot meu, quina cendra més fina? És del seu gos que us clavava mig mos tendre perquè no caiguéssiu de morros i ara tots dos són la llum que s’ha fos. Veus, nebot meu, quina pols de farina? Són la veïna i el fill del forner, collint el dia i la poma prohibida. Són l’abraçada que no es fa malbé. Veus, nebot meu, el sol com la vol fendre? Ves on encara brilli com ahir, i deixa que me’n vagi amb vent i barca, que per conèixer-ho tot em cal morir. |
Del llibre: COM UNA MOSCA ENGANXADA A LA MEL
Publicat a: GODALL Edicions, 2024
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Entrevista de Xavier Grasset a MÉS_324
Presentació de Pau Sabaté i Adrià Targa a Centre de Lectura de Reus
Article de Xènia Dyakonova a NÚVOL
Eloi Creus a l’espai de traductors de VISAT
Compra el llibre AQUÍ
Eloi Creus juga amb la llengua amb una facilitat envejable, fruit d’haver begut de múltiples i diverses lectures. Assaja un aiguabarreig de la tècnica més ortodoxa que ha après d’ofici amb l’imaginari que li proporciona la sensibilitat lectora. Deixa de banda les regalies de les muses i de dir coses transcendentals per lliurar-se a la part lúdica de la creativitat que, en el fons, és l’essència de la poesia experimental. Ni un sol vers fuig d’incorporar la mètrica i la rima més subtil ni la figura retòrica més adient per oferir un resultat harmònic i, per descomptat, molt bell. (Enric Umbert-Rexach a NÚVOL.com)
Seguint la imatge de la mel, dolça i d’or i fatal, sublim com la set, patètica com l’insecte, el llibre gira al voltant del dolor trist de l’absència. Amb una forma segura, el poemari brilla quan és serè, quan podent ser tortuós i torturat es manté dret per gràcia del poema —que és ordre. Més encara una esperança que no un fruit madur, el text —com un nen amb una fletxa— assenyala un camí que no és només el seu i que el poeta no encapçala, si és que avui l’encapçala ningú. Un camí que encara s’ha d’armar, i que amb el temps, si madura, podrem dir que semblava vell per la seva grandesa, i per la solidesa, per l’atreviment, nou. (Albert Gener a NÚVOL.com)
Eloi Creus (Castellar del Vallès, 1992) és graduat en Filologia Clàssica amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona (2010-2014), on també va cursar el màster en Cultures i Llengües de l’Antiguitat (2014-2015), que finalitzà amb el treball Llorenç Villalonga. Grècia i la raó: temes i figures del món grec en l’obra de Llorenç Villalonga, dirigit per Jaume Almirall, que va rebre l’accèssit del premi Eduard Valentí de l’IEC (2016).
És becari FPU del Departament de Filologia Grega, on també gaudí d’una beca de col·laboració amb el Grup d’Innovació Docent Consolidat Electra (2014), coordinat per Eulàlia Vintró. En el si del departament, ha impartit Introducció al Grec I durant tres anys (2016-2018) i ha fet estades de doctorat a la New York University (2018) i a l’Università di Bologna (2019).
Les seves línies de recerca són la traducció poètica de la poesia grecollatina, la mètrica antiga i l’estudi de la tradició clàssica en les literatures modernes.
Treballa en una tesi sobre la importància del ritme en Els ocells d’Aristòfanes i la seva traducció en les llengües modernes dirigida pels professors Jaume Pòrtulas i Xavier Riu. Actualment, ha enllestit una edició i traducció rítmica del Díscol de Menandre, amb pròleg de David Konstan, per a l’editorial Adesiara, de pròxima aparició. (informació de la web de la Universitat de Barcelona)