ESTEVE MIRALLES

Florbela Espanca: ‘Silêncio!…

Esteve Miralles i Torner (Masquefa, Anoia, 1964)

Narrador, dramaturg i poeta. Professor d’art a la Universitat Ramon Llull. Guanyà el premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998 amb la novel·la Núvols.com (2001), una radical aposta estilística, el premi Marian Vayreda 2012 de prosa narrativa amb el dietari Retrobar l’ànima (2013) i el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 2023 per El meu amic (2022).

Ha publicat també poesia: Com si tinguessis temps (2014), Ulls al bosc (2019) i L’Estrany (2024), que reuneix els dos llibres anteriors de poesia i l’inèdit i Ara li és igual ser qui és (2024).

En col·laboració amb altres autors, ha escrit els guions televisius Dones d’aigua (1997) i Laura (1998), i l’espectacle musical Gaudí (2002), en col·laboració amb Jordi Galceran. Tots dos signaren, també, el musical Paradís (2005), adaptació de Civilitzats, tanmateix, de Carles Soldevila. Ha fet adaptacions dramàtiques —Shakespeare, Molière— i forma part de l’equip assessor del Teatre Nacional de Catalunya.

Ha traduït al català, amb Ricard San Vicente, poesia d’Aleksandr Blok i Boris Pasternak.

Deixa un comentari