L’Estrany reuneix tres llibres de versos: un llibre inèdit titulat Ara li és igual ser qui és (2024), i dos títols més —Ulls al bosc (2019) i Com si tinguessis temps (2014)—, que completen un cicle tancat de deu anys de creació poètica. Esteve Miralles (1964) va començar a publicar els seus primers poemes, en revistes i antologies, a l’entorn de 1984, i no en va fer llibres fins arribar a la cinquantena, amb aquest cicle i aquestes tres peces.
Formalment, el llibre conté una àmplia diversitat estilística, que va des del poema en prosa, i passant pels versos despoetitzats, fins a la recomposició de referents clàssics com les villanelle: o la invenció de l’onzet, una nova estrofa d’onze hendecasíl·labs rimats, que mostra la versalitat d’aquest vers tan infreqüent en català al damunt de l’estructura d’un sonet precipitat (amb dues quartetes, però amb un sol tercet final). (de la web de LABREU Edicions)
La villanella ,o “villanella francesa”, està formada per 19 versos d’art menor, heptasíl·labs, de rima consonant. Els 19 versos es distribueixen en cinc tercets i una estrofa de quatre versos de tancament. En el seu desenvolupament cal utilitzar el primer i tercer vers del tercet d’obertura en les estrofes següents; cal fer-ho de manera alterna per a tancar els quatre tercets restants i aquests dos versos formaran, al seu torn, el tancament de la la última estrofa formant un apariat. Esteve Miralles escriu la villanella en decasíl·labs, en art major, seguint el patró anglès posterior al francés (segle XIX).
VILLANELLA DE L’HOME-GAT
La teva mort serà una mort felina
per tu, que te’ls estimes tant els gats!,
i ara que estan unglant-te amb la morfina.
Has escrit pàgines d’angoixa fina,
diàlegs de cors aspres, punys tancats,
ulls vius que no et prendrà cap mort felina.
Tanta veritat, i sense moralina,
tant de talent, tants reptes abraçats
que no els arruixarà ni la morfina.
Mioles, i somrius; se t’endevina
un nen que és dels valents més espantats
i que ho vol tot, i amb ànima felina:
i la paraula justa i cada espina
glatida entre bigotis desbridats
enllà d’emboiraments i de morfina.
Vas guanyant tu, i el temps ja no et domina,
i ens deixaràs tan ben amanyagats…
La teva sort ja és una sort felina,
i ja no et cal la mort, ni la morfina.
Del llibre L’ESTRANY
Publicat a: LABREU Edicions, 2024
Ressenya d’Eva Vàzquez a EL PUNT AVUI
Ressenya de Jordi Llavina a ARA-LLEGIM
Article de Bernat Puigtobella a NÚVOL
Entrevista de Òscar Moré a CADENA SER
Entrevista de Xavier Grasset a MÉS_324
Compra el llibre AQUÍ
Esteve Miralles Torner (1964), escriptor i traductor. A més de la seva poesia, aplegada ara a L’Estrany (2024), Miralles ha publicat les novel·les Núvols com (2001) i El meu Amic (2022, Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana), el dietari narratiu Retrobar l’ànima (2013) i l’estudi Narcís Comadira, per Esteve Miralles: Les ipseïtats poètiques de Narcís Comadira (2021). Ha traduït Molière, Camus, Shakespeare, Jane Austen, Harold Pinter, Aleksandr Blok i Borís Pasternak. Com a crític, ha escrit articles sobre diversos autors catalans contemporanis, o l’assaig «Retòriques de l’ansietat, i de la pietat» (2022). És professor universitari, i imparteix cursos a l’Escola Bloom i a l’Aula d’Escriptura Vicenç Pagès Jordà de Girona. Amb L’Estrany, Miralles completa un cicle literari que destil·la de la quotidianitat –rastres, art, imaginació– allò que ens salva. Poemes de prospecció d’instants narrables: inconsistències autodelatades, desidentificacions ingènues i alguns pedaços (íntims) d’història contemporània.