HOMERICA
Potser nedàvem, nus entre cims ingràvids.
Potser era la sincronització del voler-se.
Potser érem nosaltres, quan en podíem dir plural
en un assaig de vida prorrogada.
Potser era la veritat, de gestió fútil,
sarcòfag de tantes incerteses no dites
d’un cor que ens pertany
-a tu, a mi, a nosaltres-,
poble encès d’una realitat
que vam creure a tocar.
Potser tan joves com incauts, tan eterns com impossibles.
(Labreu edicions, 2020)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a EL NACIONAL (LA LLANÇA)
Compra el llibre aquí
