Eugenio Montale, traductor, assagista, crític literari i musical i, per damunt de tot, extraordinari poeta, va ser una de les figures més destacades de les lletres italianes en el segle passat. Premi Nobel de literatura en 1975, la seva obra poètica està integrada dins el corrent de l’hermetisme, caracteritzada per la seva austeritat, brevetat, una sintaxi sinuosa però d’una gran inclinació a les coses i fets concrets. Va intentar desesperadament al llarg de la seva vida convertir-se en cantant d’òpera.
Al llibre ‘Ossos de sípia‘, començava a cobrar forma el seu profund pessimisme sobre la condició humana, que no obstant això ell va saber traduir en una bellesa recòndita.
Escolteu el poema ‘Grinyola la corriola…’ en la veu del rapsoda italià Alberto Pellegatta :
| Cigola la carrucola del pozzo, l’acqua sale alla luce e vi si fonde. Trema un ricordo nel ricolmo secchio, nel puro cerchio un’immagine ride. Accosto ilvolto a evanescenti labbri: si deforma ilpassato, si fa vecchio, appartiene ad un altro… Ah che gia stride la ruota, ti ridona all’atro fondo, visione, una distanza ci divide. | Grinyola la corriola del pou, l’aigua puja a la llum i s’hi fon. Tremola un record en el curull poal, en el pur cercle una imatge riu. Acosto el rostre a evanescents llavis: es deforma el passat, es fa vell, pertany a un altre… Ah, que ja xerrica la roda, et retorna al negre fons, visió, una distancia ens separa. |
Traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís
(Adesiara, 2021)
Articles de Joan Teixidor i Joan Ramon Masoliver a SERRA D’OR
Article de Narcís Comadira a SERRA D’OR
Ressenya de Jordi Llavina a ARA-LLEGIM
Crónica de César Wonenburger – EL DEBATE
Compra el llibre AQUÍ
