FELIU FORMOSA, poema ‘Faràs dos trucs’, en la veu de l’autor

Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrere teu amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
del teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

Del llibre CANÇONER

Editorial Vosgos, 1976

Cançoner és el “testimoni estremidor fet del record de la companya desapareguda”. Però aquesta desaparició, essent tan real, no és acceptada mai pel poeta […]. Sempre hi ha per a ell, no una esperança, sinó una al.lucinació del retorn. La dona estimada li ha estat merament arrabassada i cal que torni al món on ella pugui residir, recuperada i sempre igual, a punt de reprendre una vida que ha estat interrompuda per una absència intolerable.” (Joan Triadú, Avui, 20.III.1977)


Dilluns de poesia a l’Arts Sta. Mònica

Ressenya d‘Enric Umbert-Rexach a NÚVOL

Article de Jordi Llavina a ARA-LLEGIM

Entrevista de Jaume C. Pons Alorda a NÚVOL



Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és poeta, assagista, traductor, home de teatre i professor jubilat de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Després d’exercir dos semestres com a professor de traducció a la Universitat de Heidelberg, es dedica al teatre com a director i actor, i publica l’assaig Per una acció teatral (1971).

S’inicia com a poeta l’any 1972. Recull onze dels seus llibres a Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Segueixen quatre llibres més (l’últim és L’incert encontre, 2020) d’una poesia que té com a origen i com a base la cultura, l’experiència, la metàfora i la música, sempre a la recerca de noves propostes formals. Com a traductor de l’alemany, ha publicat més d’un centenar de títols, sobretot de teatre i poesia.
Ha obtingut nombrosos premis i distincions: Premi Carles Riba de poesia, Creu de Sant Jordi, Premi de Traducció del Ministerio de Cultura d’Espanya, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Premi Friedrich Gundolf de l’Acadèmia Alemanya de la Llen­gua i la Literatura per la difusió de la cultura germànica a l’estranger..

Deixa un comentari