FRANCESC GARRIGA, poema ‘com un adéu’ en la veu de l’autor

com un adéu
 
ho diu la bíblia.
-si el poble no us escolta, marxeu.
i en arribar al portal
lleveu-vos les sandàlies, i espolseu-les.
no guardareu ni un bri de pols
del lloc que us ha ignorat!
 
-i qui voleu que escolti
si fa mil anys que ens repetim?
qui guarda encara les sandàlies
de caminar per l’aiguamoll dels versos?
 
joglars de mercadal,
arrosseguem el carretó dels mots
de poble en poble, de mercat a fira,
de silenci en silenci,
potser de cap a l’estimball dels ximples.
 
per què ens haurien d’escoltar?

Entrevista de Josep Puigbó al programa SAVIS (3Cat)

Ressenya d’Antoni Clapés a NÚVOL

Ressenya de Roger Costa-Pau a EL PUNT AVUI

El poemari Tornar és lluny representa un pas de rosca més en la poesia de Francesc Garriga Barata, cada vegada més essencial, pura i profunda. La rotunditat de l’expressió nua, l’elegància antiretòrica i una ombra irònica sobtaran el lector que no conegui aquest poeta singular, amb una veu definida, treballada i segura. Perplex i savi, vitalista amarg, Garriga s’interroga, amb les paraules precises sobre la innocència i l’engany, el pas del temps i la mort. Tornar és lluny és un llibre escrit en minúscules, al límit del silenci, amb la més alta exigència artística i moral. Com els grans llibres, incomoda i fascina. (Font: Edicions Proa)

Francesc Garriga i Barata neix a Sabadell el 26 d’abril del 1932 i mor a Sant Cugat del Vallès el 4 de febrer de l’any 2015. Fill del farmacèutic, pintor, crític d’art i membre de la Colla de Sabadell Joan Garriga i Manich, durant la seva infantesa viu envoltat de l’ambient artístic i literari que respirava a casa. A l’edat de dotze anys entra a l’orde dels caputxins i, amb divuit anys i a causa d’una malaltia pulmonar, passa tot un any en repòs fins que l’envien a l’Amazònia per mirar de curar-se. Amb vint-i-quatre anys deixa l’orde religiós i torna a Sabadell.

Durant l’any següent realitza els estudis de batxillerat i la selectivitat. Estudia i es llicencia en filologia germànica a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, es dedica a la docència, centrant-se en l’ensenyament de les Humanitats i, en especial, de la Història de l’art. Exerceix la tasca com a docent, principalment, en el Col·legi Sant Gregori de Barcelona.

Influït per poetes com Carles Riba o Guerau de Liost, l’any 1959 publica el seu primer llibre de poemes, Entre el neguit i el silenci. A aquest primer títol el segueixen Foc nostre, somni, del 1960, Paraules, del 1962 i Paraules cap al tard, que no veu la llum fins al 1973. A partir d’aquest moment, Francesc Garriga inicia un llarg període de silenci literari i, d’aquesta manera, no torna a publicar fins a l’any 1990. Aquest any apareix l’obra Els colors de la nit i, dos anys després, Setembre, amb la qual havia guanyat el Premi Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de poesia del 1991.

Amb un reconeixement que li arriba en plena maduresa, a partir de l’any 2000 publica poesia amb regularitat: Ombres (2000), Temps en blanc (2003), La nit dels peixos, Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona de l’any 2004 i publicat el 2005 i Camins de serp, del 2009. Amb l’obra Ragtime, del 2011, obté el Premi Cavall Verd-Josep M. Llompart del 2012 i, amb Tornar és lluny, guanya el Premi Carles Riba del mateix any. L’any 2014 es publica l’antologia poètica Demà no és mai i el seu darrer poemari, Swing, apareix l’any 2015.

Francesc Garriga és director de la primera etapa de l’edició espanyola de la revista FMR, inicials de l’editor Franco María Ricci, que es publica entre els anys 1989 i 2009. A banda de dirigir-la, també hi fa crítica d’art. També col·labora en programes culturals a la ràdio i la televisió com Avisa’ns quan arribi el 2000, emès entre els anys 1997 i 1999.

L’any 2017 l’editorial LaBreu li publica l’obra poètica completa, Cosmonauta. Conté la revisió minuciosa que Garriga va fer de tota la seva obra durant l’última dècada, especialment dels primers quatre volums, i inclou un llibre inèdit, Llàtzer, escrit als anys vuitanta. (Font: AELC)

Deixa un comentari