JOVENTUT PROCAÇ –
Ara els veus com surten de les classes,
espurnejants els ulls amb crits d’eufòria,
entresuats ells, les noies amb descarats pits com llimones,
i t’atures a mirar-te’ls, meravelladament confós,
tot pensant que és el que t’atreu, encara,
d’aquesta ostentació, boja i procaç de joventut.
Ja ho saps, tu seguiràs el teu camí
i ells passaran d’una revolada, sense veure’t,
ràfega de llavis molsuts i cossos bruns,
per sempre irrecuperables, riallers i exultants,
deixant-te sols el teu desig, la sempre inútil enveja,
¿És la luxúria de la ment que amanyaga
la dels cossos, o saber que encara esperen
l’agredolça revelació de l’experiència?
¿O és comprendre, justament, que no hi ha res
per evitar que també ells caiguin, lentament,
al vell parany d’anar-se resignant al bo i dolent
mentre creuen, enganyats, que es comencen a conèixer?
(Quaderns Crema, 1983)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a QUADERN DE LES IDEES
Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ
