VORA L’AIGUA –
M’agrada aquesta pedra
rosada i un poc boteruda.
Em recorda un cor cansat
-com ara el meu, que mai
no he vist.
La deso en l’escalfor de la ma,
la incubo amb minuciosa tendresa.
Insectes i astres aturen el vol: escolten.
La pedra comença a bategar
i obre els ulls
en la foscor inhumana del puny.
CENTRE
Hi ha llocs
on només
s’hi arriba a peu,
caminant, gatejant, ensopegant,
arrossegant la panxa com un llimac
i amb trossets de terra a la boca.
Aquí, per exemple,
aquí dintre on ara mateix
comença a congriar-se
alguna cosa equívoca
i clandestina, alguna cosa
tan cosa, meitat qui-sap
meitat potser, tan semblant
-i tan inversemblant-
a l’escriptura.
(Godall edicions, 2020)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a EL NACIONAL (LA LLANÇA)
Ressenya de Meritxell Matas Revilla a Revista CARÀCTERS
Compra llibre aquí
