La col·lecció Jardins de Samarcanda recupera la traducció de L’alegria, de Giuseppe Ungaretti, feta pel malaguanyat Jordi Domènech, publicada per primera vegada el 1985 per Llibres del Mall. Aquest títol primerenc del precursor de l’hermetisme –que aplega dos llibres: el memorable Il porto sepolto i Allegria di naufragi, reflex líric de l’experiència de l’autor al camp de batalla durant la Primera Guerra Mundial– continua admirant el lector. I jo hi afegiria, encara, que la nuesa carregada de sentit de totes aquestes poesies, primes i resistents com el filferro, escrites fa més de cent anys, no ha deixat de constituir una lliçó per als poetes que miren d’explorar amb rigor en la mina del llenguatge. (Jordi Llavina)

Del llibre L’ALEGRIA

Traducció de Jordi Domènech

Publicació a CAFÈ CENTRAL – Jardins de Samarcanda (2022)

Article d’Ignasi Aragay a ARA-LLEGIM

Ressenya de Jordi Llavina a ARA-LLEGIM

Compra el llibre AQUÍ

Giuseppe Ungaretti (Alessandria, 10 de febrer de 1888 — Milà, 1 de juny de 1970). Poeta italià. En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París (1912), on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi. Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba . Participà en la guerra (1915-18) i publicà els reculls Il porto sepolto (1917), Allegria di naufraghi (1919) i Sentimiento del Tempo (1933). Fou professor a São Paulo (1936-39), on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore (1947). De tornada a Itàlia (1942), fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos llibres: La terra promessa (1950), Un grido e paesaggi (1952) i Il taccuino del vecchio (1960). En general, en la seva obra poètica cal distingir tres etapes. La primera (1915-30) se situa prop de la lírica simbolista francesa. La segona (1933-39) ofereix una poètica pròpia, més elaborada, on sovintegen construccions atrevides. La tercera (1939-60), a partir de la mort del fill, constitueix una fase d’introspecció i reflexió sobre el destí de l’home i la mort. (Font: Enciclopèdia.cat)