| PRIMEIRO PRACER Oín dicir que o desexo é unha imaxe da infancia. Daquela o meu desexo acontece ao pé dun río Nunha paisaxe asolagada polas augas onde deus rapaces xogan a arrolarse pola herba. Recordo a humidade do lugar. O cheiro a resina que manaba dos amieiros. A luz verde que cerca a braña á tarde. Amparado nesa luz o corpo do rapaz apertado contra a terra o meu por riba caéndolle de lado aterrando sobre as pedras cos xeonllos. Se en verdade o desexo é unha imaxe da infancia, daquela o meu desexo acontece na ferida. Cómo fuxir do lugar en que o pracer se estanca e fermenta, fermenta. Cómo se baleira a memoria para ser por fin un home novo. | PRIMER PLAER Diuen que el desig és una imatge de la infància. Llavors el meu desig s’esdevé vora un riu en un paisatge inundat per les aigües on dos nois juguen a rodolar per l’herba. Recordo la humitat d’aquell lloc. L’olor de resina que emanava dels verns, La llum verda que envolta el pantà al vespre. Emparat en aquella llum el cos del noi oprimit contra terra el meu per sobre caient-li de costat aterrant sobre les pedres de genolls. Si realment el desig és una imatge de la infància, llavors el meu desig s’esdevé en la ferida. Com escapar del lloc on el plaer s’estanca i fermenta, fermenta, Com es buida la memòria per ser a la fi un home nou. |
Entrevista de Montse Dopico a revista PRAZA
Entrevista d’Hèctor Porto a LA VOZ DE GALICIA
Compra el llibre AQUÍ
Amb La vida salvatge, Gonzalo Hermo entra al bosc del qual defugia en el seu anterior poemari (Celebració, publicat per Godall en edició bilingüe gallec-català el 2016). Hi entra empès pel desig i armat només amb el cor, ferit i palpitant —no amb el cap ni amb els sentits— a la recerca de la vivència més física, més salvatge i orgànica de l’alè poètic, és a dir, de la vida.
Gonzalo Hermo González, nascut a Taragoña (Rianxo) el 24 de febrer de 1987, és un poeta, filòleg i traductor gallec.
Es va llicenciar en filologia gallega el 2010, és doctor en lingüística gallega per la Universitat de Santiago de Compostel·la i imparteix docència a les universitats de Santiago de Compostel·la i la Universitat Autònoma de Barcelona. Viu a Barcelona, treballa al sector editorial i és professor del curs anual de poesia a l’Escola de Lletres de Tarragona.
Els seus primers textos creatius es van publicar en revistes com Dorna, Andar 21 i Nova Ólisbos. El 2008 va publicar un recull de poemes a la Revista das Letras del diari Galicia Hoxe sota el títol Escola do resentimento.
Ha publicat diversos llibres de poemes. Per la seva obra ha rebut, entre d’altres, el Premi Xuventude Crea de la Xunta de Galícia (2010), el Premi de l’Associació Espanyola de Crítica Literària (2015), el Premi Nacional de Literatura en la categoria de Nova Poesia Miguel Hernández (2015) o el Premi de Poesia Afundación (2018).
Ha participat en festivals internacionals de poesia a Còrdova (Argentina), Ottawa (Canadà), Barcelona i Mallorca, entre d’altres. També ha traduït poesia gallega contemporània i és membre fundador de l’editorial-llibreria-espai creatiu Chan da Pólvora, amb seu a Santiago de Compostel·la.
Ha treballat a l’ Institut da Lingua Galega i és membre de Redes Escarlata.