“Mai no en tenim prou, d’anhels. Amb l’anhel no n’hi ha prou.
Et deixa cansament, renúncia; una mena d’abúlia que és gairebé una sort, i suor, desintegració, calorada. Fins que arriba, finalment, la nit per esborrar-ho tot, per aplegar-ho en un cos sòlid i immaterial, tot teu, per portar un xic de brisa de la pineda, o bé de baix a la mar, per enfonsar les llums, per enfonsar-nos.
Enllà de les finestres sents que passa el violinista ambulant, el fanaler coix, els vianants, tocatardans i silenciosos, que traginen caixes de fusta de roure lligades amb cintes vermelles, i aquells altres caiguts de bocons, i que piquen la terra amb les dues mans planes.” (Traducció: JOAN CASAS)
Fragment original
(Adesiara, 2016) en traducció de Joan Casas
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL:
Compra el llibre a ADESIARA,
Iannis Ritsos (Monembassià, 1909 – Atenes, 1990) és considerat un dels millors poetes grecs del segle xx. La seva militància comunista li va donar una projecció excessiva i esbiaixada fins al 1989, i un esborrament exagerat després d’aquesta data. Afortunadament, la meravella de llegir-lo ha anat corregint aquestes interpretacions extremes. La crítica suggereix que la seva obra mestra és el magne volum intitulat Quarta dimensió, que, publicat en la seva versió definitiva el 1978, recull els disset monòlegs poètics que va escriure, entre els quals cal destacar «La sonata del clar de lluna», «Agamèmnon», «Persèfone», «Fedra» o «Ismene». Ara el presentem íntegrament per primer cop en català.