HAC
La tarda sembla un vespre. Els ocells volen baix.
Un esquirol s’enfila dalt de tot de l’avet
com una taca viva per entre troncs pelats.
Al novembre el ponent remuga taciturn.
Un dia més del compte, canta Dylan de fons,
a tots dos ens sap greu. Qui sap si té raó.
L’esquirol torna i diu, parlant en noruec:
“Està a punt de passar. Ve la neu, la quietud”,
i hi ha una pausa muda con la hac de l’hivern.
(Edicions 62, 2020)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a EL NACIONAL (LA LLANÇA)
Ressenya de Gerard Mur a NÚVOL
Compra el llibre aquí
