SONET A GOFREDINA [XXIV] –
Hostessa amiga, amor blanca en el vent
em plau obrir-te sense fullaraca;
el firmament és com un peix que ataca
i el meu amor incendi transparent.
Tu dónes tombs oberta entre or i argent,
tota de lluna, sense ni una taca;
tancada ahir, avui no ets opaca
i t’embanderes de mirar el present.
Tu ets el bosc. Em moc com gra de sorra
i al fons de tu m’has fet blau esteler
del teu amor. Ho diré enllà, diré
la meva joia i arrencaré a córrer
unit a tu, amb força, pel carrer,
torre d’amor, gentil, la meva torre.
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL