Senyes VI
Deixa que m’espenyi nu
pel precipici de les coses:
només entotsolada blavor
al bescoll dels derelictes.
Només cap a l’espasme
d’un salnitre abandonat
i les boques que hi amarren.
Sents l’arpar tenaç de la sorra?
Lentíssima saliva freàtica
que t’obre d’estries, d’avencs
on m’escolo per omplir-te
amb tota la mar per dir.
(Poesia 3i4, 2019)
Premi Octubre Vicent Andrés Estellés de Poesia 2019
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Ressenya de Xavier Serrahima a EL RACÓ DE LA PARAULA
Compra el llibe aquí
