FINESTRA –
I el plaer, quan t’esquitxa per dintre i t’escampa i t’esbotza,
és la finestra sense vidres per on puc mirar el món
de l’altre costat de tu. I així veig les formigues d’ales blaves
aferrades als cabells dels àngels, els àngels mentre llepen
les ferides dels búfals, els búfals que remuguen or, goig i recança,
la recança sota la pell gastada dels núvols, els núvols de mel,
la mel a les parpelles dels teus amics els ogres,
els ogres somnolents, sense vi, ni foc, ni plany, ni crepuscle.
I tu, també, rere la mateixa finestra sense vidres,
quan vens i vas, i vas i tornes i m’embolques amb l’ofrena
d’aquest plaer sense parió que em fa viure i m’esbotza
i m’escampa i m’esquitxa per dintre.
(Cafè Central – Jardins de Samarcanda, 2021)
Ressenya de Josep M. Fonalleres a AVUI
Compra el llibre aquí
