Giuseppe Ungaretti: ‘San Martino del Carso’
Jordi Domènech i Soteras (Sabadell, Vallès Occidental, 1941 – 2003) fou un poeta i traductor català.
Domènech va néixer a Sabadell l’any 1941 dins d’una família obrera. El pare, ebenista i la mare, treballadora a preu fet en una fàbrica de teixits. Criat en un ambient laïc i d’esquerres -el seu pare va ser castigat pel règim franquista per la seva fidelitat a la República- va estudiar peritatge mecànic en l’Escola Industrial de Terrassa i es graduà en disseny industrial a l’Escola Massana de Barcelona.
En l’aspecte literari fou fonamentalment autodidacta, malgrat el primer mestratge del poeta gironí mossèn Camil Geis, capellà de la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell, que l’inicià en la llengua i l’aconsellà en els inicis.
Casat amb Núria Codina Boixadera, la mort de la seva dona el 1997 fou l’origen d’uns impressionants poemes, dins del llibre Amb sense. Transgressor, rupturista i traductor modèlic és, segurament, un dels millors poetes catalans del segle xx.
El seu primer llibre fou Un poema en dez anacos (1974), al qual seguiren En comptes de la revolució (1984, premi Josep López-Picó), La llei del parèntesi (o tota precaució és poca) (1994), Història de l’arquitectura (1995), Alba Pratàlia (1995), Xulipapus (1999), Vine,
Venusvenècia, a l’aigua (2001) i Amb sense (2002). Com a traductor, féu versions al català d’Ungaretti, Svevo, Cunqueiro, i Delogu, a banda de nombroses plaquettes amb traduccions del gallec, del portuguès i de dialectes italians. (Font: GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA i Viquipèdia)