PARLEM DE TOT –
De les vides possibles que desaigüen,
intactes, en el tedi.
De llocs que no són llocs
sinó temps embassat o l’esguard que els abasta.
D’alguna companyia lleu
o vells estius que estotja la memòria.
D’una simple postdata del desig
i dissabtes de roses escapçades.
Parlem de tot per no parlar de res
i distreure la por, que sempre sura.
Després sortim del metro i cadascú se’n va
a casa seva o cap a alguna absència.
El vespre s’ha tornat angoixa i fred.
(Cafè Central – Jardins de Samarcanda, 2020)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Compra el llibre aquí
