Mires el món a través de la teva lent particular
i tot se’t magnifica, i equilibra,
segons el teu ordre geomètric.
pertot, la llum, també traspassa l’hàbit,
i cada àtom pren la forma de l’objecte
que contemples. lentament i metòdica,
estipules, en el centre de l’escoli, el fat
del tren al crani. el nexe
entre l’origen de la causa
i l’absència de propòsit.
==========================================================================================
Escolta el so del tret.
accepta que el joc
t’obliga. fixa l’alba
la baina de la bala
—dolç metall lluent—,
en esquinçar la carn
i les paraules.
(Editorial LA GARUA – TANIT, 2019)
Ressenya de Pere Ciscar a NÚVOL
Compra el llibre aquí
