AMOR
Per sopar li dono amanida i samfaina,
i peix al forn, i rostit, i figues seques,
i un glop de la meva sang, que tant li agrada.
Després seiem, i fumem, i li ensenyo paraules.
Ara és el mosquit, m’hi jugo la camisa,
més eixerit que corre, i el més dòcil.
Així, quan el món torni a esgarriar-se,
i ella em dediqui aquella mirada seva,
i aquell silenci seu, quan les estovalles
i les engrunes de pa ens tanquin amb balda
en sales separades i glaçades,
li diré a l’orella, li demanaré, que la piqui.
Aleshores, quan vegi com torça els llavis,
com es passa la mà per la picada
inútilment, com es grata, aleshores
sí que riuré, me’n faré un tip — per dintre.
Editat per LABREU EDICIONS (2006)
Ressenya de Pere Ciscar a LA LECTORA
Bloc d’Helena Morén Alegret: El riu(re) de Jordi Vintró
