EL REPLEC DEL SENTIR: DE LA PELL AL COR –
… només les persones amb «bon cor» són capaces de veure segons què del món… De vegades veiem més aviat el rostre que la cara, és a dir, la pregonesa de l’humà que el color dels ulls. Puc sentir abans l‘amabilitat d’una persona que veure com va vestida. I el mateix diria en d’altres situacions: noto la vitalitat d’una planta abans que la forma precisa de les fulles, o la bellesa d’una escultura abans que els materials de què està feta. L’amor du a veure-hi o veure-hi més. Per això es fa referència a despertar el cor d’una persona. Despertar el cor és com eixamplar l’angle del sentir. La persona afectuosa i cordial hi veu més que l’individu narcisista o maliciós. D’aquí que, fins i tot en l’extrem més passional, sigui molt millor estar “cegat d’amor” que no pas “cegat d’odi”.
La meravella de la vida és la claredat d’aquest veure-hi, d’aquest sentir, que fa de fonament.
(Quaderns Crema, 2018)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Compra el llibre aquí
