CANT IX –
De bon matí dues figures
pel forat pugen de l’Embut:
són els herents de les altures
que el camí fan amb lassitud.
Seguint un fil de blanca vena
encalcen l’ombra del Puigmal.
El seu pas lent brilla i alena
a dins dels ulls de l’animal.
Hi ha a les pupil·les l’aspra fúria
i un vell recel cap als humans.
El llop ha fet parada a Núria
i guarda al cor els llocs d’abans.
Els dos herois són en la imatge
que el brunós cànid serva endins.
Sense advertir-ne el pas salvatge
pugen pels rostos gegantins.
(Lleonard Muntaner, 2022)
Ressenya de Jordi Valls Pozo a LLETRE BÀRBARES
Ressenya de Esteve Plantada a EL TEMPS DE LES ARTS
Ressenya d’Alba Sabaté a NÚVOL
Compra el llibre aquí
