ÈXODE –
La caravana de l’enyor fa via
ningú no sap a quin destí se’n va
entre el mar i el cel la meravella viva
de la terra, que va quedant enllà.
Arrossegant-se lenta i trista, fatigada
la grisa multitud frena el camí.
Déu només sap quin neguit guia les passes:
Jo només sé l’enyor que em mena a mi.
4-III-1939
(Curbet edicions, 2018)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Ressenya de Xavier Serrahima a EL RACÓ DE LA PARAULA
Compra el llibre aquí
