MARE –
Creixia al trot
enmig del camí
retallant-se fugaç
entre l’hort i el cel.
A dins
m’habitava amb rancor,
a for
damunt del vent
sempre xisclava.
Creixia fràgil i perfecte
com els buits
que la mar cisella
en les petxines.
M’acusava
de robar-li aire
de negar-li llum,
però a les nits
m’agafava de la mà
i em demanava
rondalles d’amor.
Creixia fort
com les paraules
tardanes,
les que venen
amb tentacles
per arrelar.
El confitava
fent-lo passar
mil vegades
per la llengua
i es rebel·lava.
Però venia la nit
i em cercava la mà.
Creixia i s’allunyava
fill fràgil i perfecte
tan fràgil i perfecte
que mai no tornaria.
(Adia edicions, 2021)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Meritxell Matas a CARÀCTERS
Compra el llibre aquí
