Les paraules de Luiza Neto llisquen, no s’aferren pas a la gramàtica; la seva veu, estantissa, estrafeta, no és des dels pedestals des d’on ressona. Luiza Neto teixeix en la seva poesia un itinerari vital a la recerca d’una sexualitat esbiaixada, com ho són totes, d’una terra que és una casa. Poemes com ara El cos insurrecte obren les portes a una suggestió oposada a l’evidència en la sexualitat. De fet, Luiza Neto fa referències constants a la sexualitat –el contacte i l’interior– que esdevenen referències constants de la recerca del jo (Eduard Escofet)
Lectura en català en la veu de BERTA GIRAUT:
Traducció d’ARNAU PONS
Del llibre: DESTRETS D’INDRET – Pagès editors, Lleida, 1999
Edició original: POESIA (1960 – 1989) – ASSÍRIO & ALVIM, Lisboa, 1993
Ressenya d’Eduard Escofet al diari AVUI
Ressenya de Sebastià Alzamora al diari AVUI
Ressenya de Carles Hac Mor al diari AVUI
Conferència de Manuel Da Cruz sobre Luiza Neto a YOUTUBE
Compra el llibre AQUÍ
Luiza Neto Jorge (Lisboa, 10 de maig de 1939 – 23 de febrer de 1989) va ser una traductora i poeta portuguesa. En la seva carrera universitària va assistir a la Facultat d’Arts de la Universitat de Lisboa, però va desistir del curs, vivint a París durant 8 anys (1962-1970). És considerada una de les personalitats més destacades en un moviment literari d’un grup de poetes portuguesos conegut com a Poesia 61. Sobre aquesta temàtica va publicar Quarta Dimensão (Quarta dimensió). Però aquest llibre, a vegades confós amb el seu debut literari, no ho és. El primer llibre que va publicar Luiza va ser Noite Vertebrada (Nit vertebrada) l’any 1960, al qual li seguiria una altra obra d’escassa implantació.
Com a traductora va fer una labor sense precedents en el camp de la poesia, narrativa i amb diverses obres de teatre, incloent-hi la traducció d’autors com Céline —la traducció de Mort à crédit li va valer el premi especialitzat del Club PEN -, Sade, Goethe, Verlaine, Marguerite Yourcenar, Jean Genet, Witold Gombrowicz, Apollinaire, Karl Valentín, García Lorca, Ionesco, Boris Vian o Oscar Panizza entre altres.
Va fer adaptacions de textos per a teatre (Diderot, etc.) i va col·laborar amb alguns cineastes, escrivint diàlegs per a pel·lícules de Paulo Rocha i Solveig Nordlund, o arguments de l’obra Us Brandos Costumes d’Alberto Seixas Santos (1975) i va assistir en l’àmbit literari a Margarita Gil, per a la seva obra Relação Fidel e Verdadeira (Relació lleial i veritable, de 1989).
Des de 1973 no va publicar cap llibre de poemes, encara que sí que va publicar alguns poemes solts en revistes literàries, com Colóquio-Letras. No obstant això, Luiza Neto està representada en la majoria d’antologies contemporànies de la poesia portuguesa i la major part del seu poemari ha estat traduït a diversos idiomes.
En 1993 es va publicar una obra recopilatori de tot el seu poemari sota el nom de Lume, de Fernando Cabral Martins.
Estava casada amb el traductor i crític teatral Manuel João Gomes (Coímbra, Portugal, 1948-2007), amb qui va tenir un fill, nascut en 1973, Dinis Neto Jorge Gomes, actor conegut com Dinis Gomes.
Va morir a la ciutat de Lisboa en 1989, d’una malaltia pulmonar. (https://www.wikiwand.com/es/Luiza_Neto_Jorge)