MARINELA ISUF, poema ‘I dukhanipen’, en la veu de l’autora

I DUKHANIPEN

O Asva o lafja mudarde,
O sandipe o kana kaśuke mukle,
Hem o sezi daha na gilaveda.
I asandi katar o rudiple naśli-
Hem o ogi eivdisaro
Akja dukh kaj asjekh nasanell

O sandipe mire dive xarravel.
Dur naśle,
Dur mandar…
Asjekh gulo lafi naśti vaqerdas.
I mulani dukh e iles mudardas.
EL SOFRIMENT

Les llàgrimes ofeguen paraules.
Un silenci va atordir les meves oïdes.
Aquella veu ja no la vaig escoltar més
i el meu somriure es va transformar en tristesa.
L’ànima va suportar
el que ningú sap.
 
El seu silenci va arruïnar els meus dies.
Fugir…
lluny del meu…
i mai més sentir les seves dolces paraules.
El dolor profund va matar el cor.

Ressenya d’Helena López a EL PERIÓDICO

Article de Ricard Valentí a L’INDEPENDENT DE GRÀCIA

Referència acadèmica a CEU

Deixa un comentari